“Tempus fugit” va dir Virgili. 21 segles després la màxima no ha canviat ni una lletra. Us heu preguntat mai
la relació entre el temps, el benestar i la catàstrofe social que estem patint? Probablement no ja que, justament, el temps és el factor que ho cohesiona tot. Sabeu perquè, en gairebé tot l’anomenat primer món, la quantitat de diners que marca la línia entre supervivència i pobresa està, grosso modo, al voltant dels 600 euros per càpita cada mes?
Doncs perquè no tenim temps per pensar en altra cosa que no sigui sobreviure. I aquells que ens han atrapat, com a ovelles en un tancat, han calculat al cèntim com transformar-nos en les maquinetes productives més rendibles. Aquest temps val 600 euros justos.
Si disposéssim de més temps per pensar, els enginyers d’aquesta maquiavèl·lica trama no podrien dominar la massa en que ens hem transformat poc a poc embadalits per les llaminadures que ens han anat posant davant el nas.
Hem de ser conscients que el bé més preuat que podem tenir és, doncs, el temps. Ja hi haurà ocasió de parlar de la relació entre temps i espai. Com anticipi pensem que “de vegades cal fer un pas enrere per saltar endavant.”
Publicat el
Hem de ser conscients que el bé més preuat que podem tenir és, doncs, el temps. Ja hi haurà ocasió de parlar de la relació entre temps i espai. Com anticipi pensem que “de vegades cal fer un pas enrere per saltar endavant.”
Publicat el
No hay comentarios:
Publicar un comentario