miércoles, 12 de enero de 2011

Desmuntant currículums - (Diari Obert - Diari d'Andorra)



La meva darrera columna deia que alguna cosa no va bé. Només cal parar una mica d'atenció per constatar que aixó acabará sent un axioma. Un trist paradigma.
Una paradoxal i desagradable situació és la que pateixen moltes de les persones, l'ocupació permanent de les quals, justament, és trobar una ocupació. Una feina.

Persones abastament formades i preparades, algunes amb una dil.latada experiència laboral, malhauradament s'enfronten al que sembla ser una pràctica cada cop més extesa i que demostra, o que cada dia ens estem tornant més burrus, o que la teoria econòmica d'ajust de costos rutlla com oli en un llum.

Com a expert en direcció de recursos humans a l'empresa puc certificar que ajustar el cost salarial a la capacitat del treballador, mai, i menys en aquest moment tan delicat (alguns en diuen crisi), és garantia d'obtenció de resultats positius. Al contrari.

El mercat laboral és, però, sempre molt més àgil i intel.ligent. Els que busquen feina han trobat una eina que els permet l'ajust esmentat al seu favor, en perjudici de l'empresari, malgrat tot.

Es tracta de desmuntar el currículum vitae. O sigui, no fer-hi constar parts de formació o experiència per tal d'adaptar-lo al perfil cercat, que és econòmicament ajustadíssim. Tècnica que jo denomino d'adhesivitat.

Així, doncs, es demostra una de les dues premisses abans citades: la de que cada cop sóm més burrus. Per tal que l'empresa executi una despesa mínima, es desprecia la capacitat i la qualitat del treballador.

Consequència una:el descontent dels treballadors. Consequència dos: l'afectació negativa de resultats. Consequència tres: la desaparició de l'empresa, els gestors amb els calés a la butxaca i la plantilla al carrer.

No m'ho acabo de creure, però la realitat em fa pensar que si, que cada cop sóm més burrus.

I si desmuntem altres esquemes?