viernes, 21 de enero de 2011

He pispat un post... Però és que s'ho val!


Encara no entenc com és que aquesta idea no ha tingut la repercussió merescuda.
Amb permís del Xavi Menós, penjo aquí el seu post perquè crec que tota ajuda és poca.
Per endavant, gràcies Xavi! I gràcies Julio!


Amb "E" de Lleid[e]

Pot una campanya de màrqueting arribar a fer-se pública gràcies a la força del facebook i de l'internet 2.0? Pot un disenyador gràfic reinventar l'esperit d'una ciutat tot donant-li un toc modern sense renunciar a les seves tradicions?

La resposta és sí i es troba aquí:




Dissabte passat un grup de lleidatans desplaçats a Nova York em van comentar la iniciativa de'n Julio Estrela i ahir la meva amiga Glòria em va enviar el link d'aquest group creat al facebook i que promou l'oficialitat d'aquesta campanya de màrqueting.

Senyores i senyors, aquesta campanya ha de veure la llum. És realment extraordinària i seria una pena que quedés al calaix dels projectes mai realitzats. "E de Lleida" li senta com anell al dit a la ciutat ja que no només li dóna un toc de modernitat a una ciutat que necessita projectar el seu esperit creatiu sinó que juga i reinventa les tradicions i símbols que han donat caràcter a la ciutat (caragols, fruita, Indibil i Mandoni, la Seu Vella, lo Marraco, etc.)

La gràcia del disseny d'en Julio és que crea un logo que representa la ciutat.

Per art de màgia, la Seu Vella és converteix en una pseudo-E, en el logo que representa la ciutat i que s'aplicarà amb molta gràcia en els diferents pòsters que composen aquesta campanya...

... en el que es reinventa el I Love NYC


... s'explica alguns indrets "màgics" de la ciutat




... algunes tradicions...




... la típica boira lleidatana


... tot acabant amb el meu pòster preferit. Per a mi, la joia de la corona.


Des d'aquí només desitjar al Julio que aquest projecte pugui veure la llum i demanar a les institucions de ponent que no deixin passar aquesta oportunitat per reinventar Lleida.

http://xavimenos.blogspot.com/
http://www.facebook.com/julioestrela

miércoles, 12 de enero de 2011

Desmuntant currículums - (Diari Obert - Diari d'Andorra)



La meva darrera columna deia que alguna cosa no va bé. Només cal parar una mica d'atenció per constatar que aixó acabará sent un axioma. Un trist paradigma.
Una paradoxal i desagradable situació és la que pateixen moltes de les persones, l'ocupació permanent de les quals, justament, és trobar una ocupació. Una feina.

Persones abastament formades i preparades, algunes amb una dil.latada experiència laboral, malhauradament s'enfronten al que sembla ser una pràctica cada cop més extesa i que demostra, o que cada dia ens estem tornant més burrus, o que la teoria econòmica d'ajust de costos rutlla com oli en un llum.

Com a expert en direcció de recursos humans a l'empresa puc certificar que ajustar el cost salarial a la capacitat del treballador, mai, i menys en aquest moment tan delicat (alguns en diuen crisi), és garantia d'obtenció de resultats positius. Al contrari.

El mercat laboral és, però, sempre molt més àgil i intel.ligent. Els que busquen feina han trobat una eina que els permet l'ajust esmentat al seu favor, en perjudici de l'empresari, malgrat tot.

Es tracta de desmuntar el currículum vitae. O sigui, no fer-hi constar parts de formació o experiència per tal d'adaptar-lo al perfil cercat, que és econòmicament ajustadíssim. Tècnica que jo denomino d'adhesivitat.

Així, doncs, es demostra una de les dues premisses abans citades: la de que cada cop sóm més burrus. Per tal que l'empresa executi una despesa mínima, es desprecia la capacitat i la qualitat del treballador.

Consequència una:el descontent dels treballadors. Consequència dos: l'afectació negativa de resultats. Consequència tres: la desaparició de l'empresa, els gestors amb els calés a la butxaca i la plantilla al carrer.

No m'ho acabo de creure, però la realitat em fa pensar que si, que cada cop sóm més burrus.

I si desmuntem altres esquemes?

martes, 11 de enero de 2011

¡ Una delicia !



Creo que es lo mejor de Guille Milkyway hasta la fecha.