miércoles, 22 de diciembre de 2010

"Per Nadal cada ovella al seu corral." - (Dita popular)

Alguna cosa no va bé - (Diari Obert - Diari d'Andorra)





És possible que la proximitat de les festes nadalenques ens transformi el cervell en formatge de fondue? O potser ja fa temps que tenim formatge desfet en comptes de cervell?


Veig als informatius de la televisío un parell de notícies que em fan pensar. De fet no paro mai de pensar, sobre tot en tot el que s'aparta del sentit comú i de la lògica. Deu ser per això que, quan en parlo, sempre se'm mira de forma estranya... Ja hi estic acostumat.


La primera notícia: una (pressumpta) proveïdora, possible consumidora, de productes dopants en l'àmbit de l'esport d'elit, campiona del món en atletisme, és detinguda per la policia i posada en mans de la justicia. Al seu poble, i a molts altres de la seva comunitat, la gent penja pancartes als balcons i fa pintades a les parets tot considerant-la i qualificant-la com a una heroïna i mostrant llur estima i connivència amb la citada (pressumpta) delinquent.


L'altra notícia: aprofitant l'arribada del Nadal, una (pressumpta) escola d'estriptís (l'art de despullar-se de manera eròtico-festiva), fa classes a mestresses de casa, joves tímides (sic) i, Mare de Deu Senyor! noïetes adolescents! Tot embolcallat amb una salsa de normalitat, progressisme i imprescindibilitat per estar sexualment al dia, sense la qual cap d'aquestes dones no és res per als mascles dominants.


I penso... Quan la gent aclama amb fervor, justifica i s'identifica amb els delinquents, tal que fóssin herois, alguna cosa no va bé.


Quan, en l'adolescència, s'elogien, es propugnen i s'alimenten determinades actituds, pròpies de persones adultes, i en certes circumstàncies molt bregades en experiència sexual, actituds que poden (i de fet ho fan) comportar conseqüències molt traumàtiques per a qui encara viu el món de la infància, alguna cosa no va bé.


Bones festes!

miércoles, 15 de septiembre de 2010

La tanca catalana - (Diari Obert - Diari d'Andorra)





És cert que Andorra és un país per si mateix i el català és el seu idioma oficial?
Permeteu-me que ho posi seriosament en dubte.
M'explico: l'altre dia, comprant en uns grans magatzems del país, a la secció de joieria, unes precioses arrecades van cridar la meva atenció.
Demano a la dependenta que me les mostri. Un cop a la ma observo que tenen “tanca catalana”, un tipus de tancament molt segur malgrat ser utilitzat cada cop menys en joieria.
Li faig menció a la dependenta d'aquesta particularitat, tot donant-li voltes a una explicació que enalteixi les qualitats sobre la seva seguretat i no utilitzi explícitament el terme “tanca catalana”.


Al final, i com és habitual, les paraules surten per si soles: tanca catalana.


La dependenta, estranyament sorpresa, confirma fil per randa que les magnífiques arrecades disposen d'aquesta genuïna singularitat.
Afegeix, però, dues coses: Primera, que no és habitual que algú conegui aquest detall sobre joies. Segona, que ella no menciona mai aquest terme als seus clients de parla castellana ja que s'ha trobat, en més d'una ocasió, que tant bon punt ho ha fet, refusen l'article perque és català! I, generalment, amb afegitons de mal gust sobre els catalans i llurs pretensions gairebé imperialistes!


La meva cara de sorpresa ho devia dir tot ja que la noia, molt amable, em va confirmar que no era cap broma.


Tot això em va fer sentir estupefacte i cabrejat, alhora que dues preguntes van començar a neguitejar-me de debó: què estem fent a Andorra per tal d'evitar que ens confonguin amb una província catalana? I perquè costa tant d'entendre que aquí l'idioma oficial és el català?


Suggereixo que establim que l'idioma oficial d'Andorra és l'andorrà... i, potser, informar una mica més a la resta del món que sóm un país, no una província.
O potser sí?

miércoles, 2 de junio de 2010

Arbitrio suo - (Diari Obert - Diari d'Andorra)





El viaducte, que no tunel ni pont ni res semblant, dels Dos Valires ha tornat a fer figa. Ves qui ho havia de dir, oi?
Dijous vaig passar pel davant després de molts mesos sense fer-ho. Vaig pensar que feia molt mala pinta. La ferralla encara estava tota rebregada i em va semblar que després de tant de temps, la cosa ja hauria d'haver estat, com a poc, endreçada i neta. Mala peça al teler, vaig pensar.


Diumenge la notícia saltava: El túnel (quina mania amb denominar-lo així!) havia cedit de nou. Aquesta vegada, per sort, i perque era de nit, no hi va haver danys personals.


L'endemà, la bullanga de sempre: visites a peu d'obra (o de ruïna diria jo), declaracions als mitjans, etc, etc.


I ara sí, la pretensió d'exigir responsabilitats, explicacions i aturada total i immediata dels treballs.
Ara sí? I al novembre què? A ningú se li va passar pel cap que una desgràcia com la viscuda mereixia parar-se a pensar una mica i esbrinar les causes reals de la catàstrofe abans de continuar la feina? O es que sense aquesta martingala d'obra el país no pot funcionar? De veritat necessitem aquest desfici d'infraestructura? Algú ha calculat el cost humà i mediambiental que fins ara hem pagat? I espera...


Sembla, però, que el Govern “es troba actualment en fase d'anàlisi per determinar les vertaderes causes que van desestabilitzar l'estructura que va cedir en el primer accident.” (sic) Encara? Ara sembla que es volen demanar responsabilitats a Bureau Veritas i a l'UTE de l'obra pels informes que van permetre continuar l'obra. Els tècnics de Govern van verificar aquests informes? Si no és així, malament. Perquè darrerament, fiar-se de la paraula dels “experts” té resultats molt desagradables. Quina garantia mereixen? Qui controla els controladors? On és el malaguanyat senti comú? On l'esperit crític? Mare meva!

domingo, 18 de abril de 2010

martes, 23 de marzo de 2010





23-03-2010 / 18:10  -  ¡Por fin, después de muchos meses de trabajo, el proyecto drakcelona ha "cuajado"! 


Muy pronto os indicaré la galería donde se expondrán estas fotos. 


La edición del libro de fotografía, con más de 300 ejemplares de este mítico animal "capturados" en la ciudad de Barcelona, está en proceso. Cuando esté disponible también os avisaré. 


Recordad que Sant Jordi está a la vuelta de la esquina... 
¿Habéis pensado en qué libro vais a regalar este año? 
Para cualquier comentario o información me podéis contactar sin compromiso.


¡Saludos a tod@s! 


Mtnz'